#StopPalmOil
Digues NO a l'oli de palma
palm oil
Stop
1 de cada 2 productes d’alimentació o cosmètica que trobem als supermercats conté oli de palma o algun dels seus derivats.
És el segon oli més usat en el món, després del de soja i, tanmateix, fins fa no gaire, la majoria de nosaltres ni tan sols sabíem que existia, i menys encara que el seu consum s'associa a diverses problemàtiques.
Què és l'oli de palma?
L’oli de palma és un oli vegetal que s’obté del fruit de la palmera Elaeis guineensis. El 90% de l’oli de palma que es produeix es destina a la indústria alimentària i el 10% restant es fa servir per fer pinsos i en les indústries química, farmacèutica i cosmètica, del metall i del cuir. Darrerament, també el trobem en alguns carburants comercialitzats com a “biocombustibles”.
Per què es comercialitza tant?
S’estima que consumim 10 kg d’oli de palma per persona i any. El primer consumidor mundial d’oli de palma és la Xina, amb 5,5 milions de tones; el segueixen els països de la Unió Europea i l’Índia, cadascun d’ells amb un consum anual de 4,1 milions de tones; i el Paquistan, amb 2 milions de tones. La Unió Europea gairebé en va duplicar el consum en l’última dècada, assolint el 10% del consum mundial. El 2004 Espanya en va importar gairebé 70.000 tones. Es calcula que, al ritme actual, la demanda mundial d’oli de palma, assolirà els 77 milions de tones a mitjans de segle, i s'incrementarà encara més si s’utilitza com a biocombustible.
La seva capacitat de mantenir-se sòlid a temperatura constant i que no es torni ranci i l'elevat rendiment expliquen per què l'oli de palma s'utilitza àmpliament en la indústria alimentària i cosmètica. Els seus baixos costos de producció (mà d’obra barata, normalment en països en vies de desenvolupament) també contribueixen a la seva comercialització.
L'oli de palma és barat, molt resistent als tractaments tèrmics i té una textura cremosa que el fan ideal per als menjars processats, les cremes i els sabons, entre molts d'altres productes.
Les palmeres són el cultiu oleaginós que dona més oli per hectàrea i les plantacions, que han d’estar en països tropicals, paguen poc per l’ús de la terra i per la mà d’obra. Malàisia i Indonèsia cultiven el 84% de la producció mundial. Altres grans productors són Nigèria, Tailàndia o Colòmbia.
Quins problemes té?
Milions d’hectàrees de boscos i selves tropicals són talats anualment per a convertir-les en plantacions palmeres, amb nefastes conseqüències tant socials com ambientals: desplaçament o explotació de les poblacions indígenes (i els conflictes que això ocasiona), extinció d’espècies (milers d’animals i vegetals són cremats o desplaçats del seu hàbitat, o capturats i comercialitzats en mercats il·legals), contaminació, agreujament del canvi climàtic, etc.
La desforestació és la principal causa dels problemes vinculats al consum de l'oli de palma. Però n'hi ha d'altres, com l'explotació o el treball infantil o els efectes per a la salut de les persones. Vegem-ho amb una mica més de detall.
1. Problemes ambientals
Desforestació, pèrdua de biodiversitat i extinció d'espècies
Gairebé la meitat de les plantacions de palmeres del Sud-est asiàtic s’han ubicat en àrees prèviament ocupades per boscos tropicals. Segons diversos estudis del govern malaisi i de l’ONU, fins a un 87% de la pèrdua de selva entre el 1985 i el 2000 es pot atribuir a plantacions de palmeres.
Pèrdua de biodiversitat i extinció d'espècies
Les plantacions de palma són la principal causa de desforestació a Indonèsia, l’únic lloc del món on encara podem trobar orangutans en llibertat.
Es calcula que, en els últims 20 anys, aquest parent evolutiu nostre, amb qui compartim el 97% dels gens, ha vist destruït més del 90% del seu hàbitat, per culpa de les plantacions de palma.
En dues dècades han mort més de 50.000 orangutans, per culpa de la desforestació. Molts moren de gana, altres són ruixats amb gasolina per cremar-los vius, o bé els disparen o els maten amb matxets. D'altres són il·legalment comercialitzats al mercat negre.
Efecte d'hivernacle, contaminació i canvi climàtic
Per si això fos poc, l’oli de palma contribueix a incrementar l’efecte d’hivernacle i l’escalfament global i és responsable de greus problemes de contaminació, degut a l’ús massiu de pesticides i fertilitzants, cosa que, tot i el seu baix cost, suposa greus conseqüències ambientals i per a la salut de les persones.
2. Problemes socials
Conflictes socials per l'ús i la propietat de la terra
A Indonèsia, uns 40 milions d’habitants (més o menys la població espanyola) formen comunitats indígenes que viuen als boscos i la seva economia hi està totalment integrada. Rarament tenen títols de propietat sobre les seves terres, i la llei indonèsia no reconeix que haver-les habitat tota la vida signifiqui tenir-hi un dret. Per això es concedeixen permisos per convertir-les en plantacions sense tenir en compte la gent que hi viu (com és habitual, el govern valora per sobre de tot l’obtenció d’ingressos monetaris). S’estima que les plantacions de palmeres originen un terç dels conflictes socials relacionats amb els drets sobre la terra a Indonèsia.
L’actual creixement en el consum d’oli de palma està originant les mateixes situacions de desigualtat i degradació ambiental que es donen des de fa anys en el cas d’altres recursos naturals com el cafè o el cacau, i que han donat peu a l’aparició d’altres formes de comercialització com el comerç just.
Explotació i treball infantil
El novembre de 2016, Amnistia Internacional va publicar un informe sobre les plantancions de Wilmar, el major productor d'oli de palma a nivell mundial. En l'informe es posaven de manifest com nens de 8 anys realitzaven treballs físics durs i perillosos, treballadors que patien greus lesions degut al paraquat (una substància química tòxica prohibida a la UE), o dones que treballaven amb condicions insegures per tan sols 2,5 dòlars al dia.
3. Problemes per a la salut
El que no és bo per al medi, no pot ser bo per a les persones. A banda de les conseqüències que la desforestació (disminució de la massa forestal i la superfície de boscos, que ens proporcionen oxigen), l'increment de la contaminació i del canvi climàtic, tenen per a la salut de les persones, des d'un punt de vista nutricional l'oli de palma no és la millor opció. Vegem-ho a continuació.
És bo per a la salut?
La ingesta de productes que contenen oli de palma s'associa a un increment de malalties com la diabetis, l’obesitat o els trastorns cardiovasculars.
Això és degut a l'elevada proporció d’àcids grassos saturats (entre el 45 i el 55%, versus una mitjana de 15% en d’altres olis, i del 2 al 8% en el cas de l’oli de colza o el 14% en l’oli d’oliva). Si bé la majoria dels olis d’origen vegetal tenen una proporció baixa d'àcids grassos saturats, aquest no és el cas de l’oli de palma. Només hi ha dos olis vegetals d’ús massiu que contenen, en la seva major proporció, greixos saturats: el de coco i el de palma, que poden causar els mateixos problemes que els olis animals.
L'elevada proporció de greixos saturats, cosa que fa augmentar el nivell de colesterol "dolent" (LDL) i, de retruc, el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis o càncers.
On el trobem?
En alimentació el trobem en productes com snacks, galetes o bescuits, cremes i cobertures, pastissos i brioixos (croissants, brioixos, magdalenes...), productes per untar (com cremes de cacau, mantegues o margarines), productes precuinats, patates xips i aperitius (tot i que a Espanya també s’utilitza força l’oli d’oliva o de girasol), i un llarg etcètera.
Per citar algunes marques que utilitzen l'oli de palma: Unilever, Nestlé, Kellogg's, Colgate-Palmolive, L'Oréal, Johnson & Johnson, Burger King, McDonald's, Hero o Starbucks, entre moltes altres.
I alguns productes: Nocilla i Nutella, galetes Príncipe. Oreo, Donuts, Doritos, margarines Flora o Tulipan, Kinder sorpresa, Kit-kat, cremes Knorr, Maggi, Gallina Blanca, Sugus, Pizzes Campofrío y molts altres productes precuinats.
En cosmètica i higiene, marques com:
-
Vichy
-
The Body Shop
-
L’Oreal Paris
-
Lancôme
-
Head and Shoulders
-
Pantene
-
Herbal Essences
-
Dove
-
I un llarg etcètera.
En sabons o xampús és fàcil identificar-ne un dels seus derivats: el Sodium Lareth (o Lauryl) Sulfate, que acostuma a constituir-ne un dels components principals.
Aprèn a identificar-lo...
En alimentació, sovint, però no sempre, el trobarem amb el seu propi nom: oli de palma (o grasa vegetal de palma). A vegades apareix camuflat amb termes com: aceite de palmiste, grasa vegetal, grasa vegetal fraccionada o hidrogenada de palmiste, Sodium Palmitate, Estearina de palma (Palm stearin), Palmoleina u Oleina de palma (Palmolein), manteca de palma o, fins i tot, amb el nom científico de la planta (Elaeis guineensis).
La cosa es complica en l'àmbit dels cosmètics i els productes d'higiene, en els quals s'utilitzen alguns dels seus derivats, com àcid palmític, ácido hexadecanoico, palmitato ascorbilo, ácido esteárico, glicerina, glicerol, Sodium Laureth Sulfate, Sodium Lauryl Sulfate, palmitoil (o Palmitoyl), Glyceryl Stearate SE, emulgente E472e, aditivo E160 (betacaroteno) y similares (carotenoides, beta apocarotenal i éster etílico), ácido beta apocarotenoico, aditivo E570 – ácidos grasos, vitamina A palmitato o palmitato de retinol.
Un truc... si porta la paraula "palm" (o derivats) és pràcticament segur que conté oli de palma. I si diu "olis vegetals", sense especificar quins, també!
També pots descarregar-te aquest punt de llibre i portar-lo sempre al damunt, per consultar si els productes que vols adquirir el contenen, ja sigui directament o algun dels derivats.
I tu, què pots fer?
Encara que sovint costen de trobar i escassegen al mercat convencional, existeixen alternatives de consum més saludables i més respectuoses per al medi ambient i per a les persones.
Com a consumidors, amb les nostres eleccions, podem fer que desapareguin de les botigues.
-
Aprèn a detectar-lo: memoritza l'apartat anterior o descarrega’t aquest punt de llibre (porta’l sempre al damunt per consultar-lo quan ho necessitis!).
-
Llegeix sempre les etiquetes dels productes que consumeixes. Encara que és difícil i costa de trobar, existeixen alternatives als productes, sense oli de palma!
-
Sigues crític i no et deixis enganyar per propagandes "eco", "bio" o "natural". Sigues crític. L'oli de palma és un ingredient natural i vegetal.
-
Evita el menjar processat i aposta per aliments frescos i de temporada i pel menjar fet a casa.
-
Do it by yourself (fes-ho tu mateix)! Elabora les teves pròpies cremes d’untar o pastissos o fes els teus sabons o xampús.Si no tens temps ni ganes de fer-ho per tu mateix@, trobaràs productes certificats sense oli de palma a la majoria de Cooperatives o Supermercats ecològics.
-
Dona suport a moviments o iniciatives que lluitin per prohibir l’oli de palma.
-
Comparteix aquesta informació a les xarxes socials, amb l’etiqueta #StopPalmOil.
EXERCITA EL TEU PODER COM A CONSUMIDOR ! Si no hi ha demanda, no hi ha oferta.
En resum, l’oli de palma no és una bona opció des d’un punt de vista ambiental i social, així com tampoc ho és des d’un punt de vista nutricional i per a la salut de les persones.
Novament, la salut del medi i la de les persones estan íntimament vinculades. El que no és bo per a la natura, tampoc ho és per a l'espècie humana.
NO ET PERDIS RES !
-
Segueix-me a les xarxes socials.
-
Subscriu-te a la llista de correu electrònic.